Corte IDH, Caso Gelman vs. Uruguay (2011): desaparición forzada, ley de caducidad de la pretensión punitiva y derecho de las víctimas a la verdad, la justicia y la reparación
Corte IDH, Caso Gelman vs. Uruguay (2011): desaparició forçada, llei de caducitat de la pretensió punitiva i dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació
Corte Interamericana de Derechos Humanos · 2011
Obra amb llicència oberta: pot llegir-la i descarregar-la des d'aquí.
Resum
La Corte Interamericana declara responsable l'Uruguai per la desaparició forçada de María Claudia García Iruretagoyena de Gelman durant la dictadura i per la supressió i la substitució de la identitat de la seva filla. Conclou que la Ley de Caducidad de la Pretensión Punitiva del Estado és incompatible amb la Convenció i no té efectes respecte de les violacions greus de drets humans, i considera violades les garanties judicials i la protecció judicial. Ordena investigar, cercar la víctima desapareguda, fer un acte públic de reconeixement de responsabilitat, capacitar en drets humans fiscals, jutgesses i jutges i garantir l'accés a la informació. Serveix a les persones que estudien justícia transicional, amnisties i drets de les víctimes.
Temes
S'utilitza al campus
Dades
- Autoria
- Corte Interamericana de Derechos Humanos
- Any
- 2011
- Editorial o font
- Corte IDH, sentencia de fondo y reparaciones, Serie C N.º 221, 24/02/2011; integrada por García-Sayán (presidente), Franco, Ventura Robles, May Macaulay, Abreu Blondet y Vio Grossi (voto concurrente de este último)
- Tipus
- Sentència
- Idioma
- Castellà
- Jurisdicció
- Internacional (sistema interamericano)
- Tribunal
- Corte Interamericana de Derechos Humanos
- Fecha de la sentencia
- 24 de febrero de 2011
- Causa
- Caso Gelman vs. Uruguay
- Qué resolvió
- Hizo lugar
- Normas que aplica
- Convención Americana sobre Derechos Humanos, art. 3, 4, 5, 7, 8.1, 17, 18, 19, 20 y 25
- Llicència
- Dominio público